Entrevista a gent gran

Antònia: “Vaig anar-me'n de la meva ciutat perquè no podia mantenir als meus fills “

 

Sempre has viscut a Mataró?

No, quan ja tenia tots els meus fills me’n vaig anar del poble per venir a Mataró.

 

Per què vas marxar?

Perquè no hi havia treball.

 

Te’n penedeixes d’haver-te anat del poble ?

No, ja que si m’hagués quedat no tindria diners, i he construït una família meravellosa i una vida plena aquí. 

 

A quina edat vas marxar?

Vaig marxar amb 26 anys.

 

De petita quin era el teu somni?

Trobar a un home que m’estimes.

 

Quan eres petita de què volies treballar?

No me’n recordo.

A quina edat vas deixar els estudis?

No vaig estudiar.

 

Com portes  tenir a una petita part de la teva família a Sevilla?

Ho porto bé, ja que m’he acostumat.

 

Cada quant temps vas a veure a la teva família?

Cada estiu i, de vegades, a Setmana Santa.

 

Quin i on va ser el teu primer treball?

Treballava la terra als camps del meu poble.

 

Et va agradar el teu primer treball?

No, ja que era una feina molt dura.

 

Quin va ser el teu últim treball?

De neteja a l’Hospital de Mataró.

 

Tenies una bona relació amb la teva família?

Sí.

 

A quina edat vas conèixer el teu marit?

Als 14 anys.

 

Com vas conèixer al teu marit?

Quan treballava al camp.

 

A quina edat vas tenir per primer cop una relació sentimental?

Als 14 anys.

Ha sigut fàcil mantenir a tants fills i filles?

On vivia abans no, ja que no tenia gaires diners, però a Mataró va millorar la meva vida. 

 

Ha sigut fàcil la teva vida en general?

Sí, ja que vaig trobar feina a l’hospital.

 

Com portes ser viuda?

Malament, ja que encara hagi passat un parell d’anys el trobo molt a faltar i em sento molt sola. 

 

Ja he acabat les preguntes gràcies àvia pel teu temps.